avui comentava amb una amiga que madrid és una ciutat que ens agrada. no ho dic amb ànim de polèmica, que ja me n’he adonat que esteu tots molt esvarats amb aquest tema. de fet, tot el relacionat amb el futbol, els entrenadors i els equips representatius de la ciutat comtal i la capital de l’estat m’importa ben bé poc, per no dir gens, i em sorprén tanta polèmica i exaltació. però anem al que jo volia explicar...
he estat a los madriles tres vegades, si no recordo malament, però fins avui no havia estat conscient de que l’element comú i unificador de les tres visites ha estat el punt friki o esperpèntic.
el primer cop vaig anar amb els meus pares, jo deuria tenir uns catorze anys. ara com ara només recordo que vaig anar a veure a una excompanya d’escola que s’havia traslladat a alcorcón un any abans. vaig anar jo tota sola, en metro (o tren, no ho se), amb catorze anys i en una ciutat on estava per primer cop, i després vaig haver de tornar fins a la casa d’uns amics d’ells, on m’esperaven per sopar. cal dir que alcorcón y madrid són dos ciutats diferents, com barcelona i santa coloma, més o menys. es volien desfer de mi??? des d’aquell dia em diuen pulgarcita, no se perquè.
la segona vegada vaig anar a la casa d’un noi okupa que havia conegut al pirineu aragonés i amb qui havia estat parlant no més de quinze minuts. ens vam donar els telèfons i passades unes setmanes, allà que em vaig plantar. el noi es feia dir golin (no he sapigut mai el seu nom real) i vivia a pinto (al costat de baldemoro, sí, sí, vaig descobrir que pinto i baldemoro són dos pobles al costat de madrid). per més que us pugui extranyar, vaig passar dos dies allà gratis, sortint de festa amb la seva colla, visitant exposicions i sense que hi hagués ni una insinuació sexual per part de cap de nosaltres.
i l’últim cop vaig celebrar un fi d’any a la porta del sol amb una amiga, aprofitant el desplaçament per a conèixer a una serie de personatges internautes amb qui tenia pendents unes visites i de qui prefereixo no explicar més detalls.
seràn doncs forces telúriques que m’empenyen cap al centre de la península per a viure experiencies anormals? existirà realment un centre real dins la pell de brau que fa les funcions de forat negre i ens trasllada a realitats paral·leles? podem parlar d’estats mentals desdoblats que ens fan actuar d’una manera extranya quan ens trobem dins d’aquella latitud? tot aixó podria donar resposta a moltes preguntes.
aixó sí, madrid és divertit.
