dissabte al vespre, cap al tard, quan ja era hora de començar a somiar, vaig tenir una sensació molt bonica: el meu esperit em deia que havia estat un dia perfecte. no parlo d’un dia especial o únic, no vull dir que va ser memorable o destacat. simplement, va ser perfecte perque, durant tot el dia, vaig tenir pau interior. vaig ser conscient de la meva serenor i calma internes i em vaig sentir feliç. cada minut viscut va ser important perque el vaig viure amb tota la meva presència, en repós mental i anímic. treballant la terra, plantant a l'hort, passejant pel bosc, rient amb el jordi o menjant el millor sopar del món, verdures a la brasa i una copa de vi blanc, el dia va esdevenir flonjo, fàcil i dolç. un regal.
Aquesta fotografia em recorda a alguna cosa. Quan sàpiga el què t'ho faré saber.
ResponderEliminarPer cert, com és que no es poden deixar missatges al teu bloc amb altres comptes? Jo ja no faig servir aquesta del google, però si no és així, no puc deixar cap comentari.
ResponderEliminar