resposta a sergi belmonte
tinc un amic amb una opinió, si més no, discutible sobre el tema dels tatuatges, tot i que crec que simplement te una necessitat intrínseca de provocar. és per aixó que faig aquest breu incís dins el meu blog per a comentar algunes coses sobre aquesta qüestió.
el tatuatge te una tradició mil·lenaria, com bé diu ell, però, inclús actualment, podem trobar cultures molt allunyades del món occidental que el fan servir com a mitjà d'expresió i comunicació. amb el permís de la joana catot, una gran professional de l'art del dibuix corporal, adjunto la seva adreça web: www.joanacatot.com. pot resultar il·lustrativa al respecta i allà veureu que aquest món va molt més enllà de la limitada visió que te en sergi. els tatuatges poden ser elegants, artístics i, sobretot, són una expresió personal i lliure de cadascú. així doncs, com a opció personal que són, mereixen tot el respecte.
és cert que vivim en una societat on impera el culte al cos i la imatge. és per aixó que considero que els meus tatuatges són tan vàlids i respectables com el maquillatge i els tacons de la meva veïna, els cabells llargs del cambrer del bar o les samarretes independentistes que llueix el sergi. no crec que un tatuatge sigui una amenaça visual per a ningú, i el que així ho cregui hauria de revisar els seus valors de tolerància, llibertat i respecte.
opino que no s'ha de fer bandera d'anar o no tatuat. en tot cas, a mi m'agraden i els porto, i no ho he fet ni per a ser transgressora ni per a impactar a ningú. i si fos així, quin problema hi ha? com un dia em va dir una bona amiga: viu i deixa viure. és un bon mantra pel dia d'avui.
