REFLEXIONS 1

«tenim dues orelles i una sola llengua, per sentir més i parlar menys»

doncs, aleshores, per què ho fem a l'inrevés?

«tot està dit, però com que ningú escolta...»

COLORS

avui m'he llevat i he començat a pensar en la feina... preveia que hi hauria preses i exigencies i aixó m'ha posat nerviosa. m'he sentat davant l'ordinador i notava com m'anava accelerant: les espatlles es tensaven, el coll s'enduria, el cap anava ràpid, els dits sobre el teclat estaven crispats... més tard, i com ja sabia, he hagut de còrrer a casa d'un client. plovia. el trànsit era dens. m'he mulla bastant. pel camí anava pensant que aixó no era vida, em trobava de mal humor, estava realment enfadada, ho veia tot gris, lleig, estresant.

però llavors, quan ja he fet la visita i em trobava al costat de la moto per tornar a casa, a passat pel meu costat un noi. era pobre, vestia senzill, quasi brut, arrosegava un carret de la compra destartalat i portava un paraigües vell que posiblement li acabaven de donar. feia cara de bona persona. m'ha mirat, ens hem somrigut i m'ha dit: «por lo menos tengo algo, no es mucho, pero...». després ha continuat caminant carrer amunt.

i he pensat: mira, ell tan content amb el seu paraigües i jo rondinant aquí com una vella egoïsta. he estat a punt de girar-me, seguir-lo i felicitar-lo. no era simplement un paraigües el que tenia. tenia molt més: optimisme, agraïment i esperança.

llavors he tornat a casa i el dia ja no era gris perque m'he pogut dutxar i canviar-me de roba, perque m'he fet un te, perque he posat encens, perque... hi ha tants perques... perque tinc al jordi i al pol, perque tinc salut, perque tinc feina, perque no trobo ni un sol motiu per a trobar-me infeliç, carai!!!

no vull posar-me moralitzadora, però la vida ens dona grans lliçons, només hem d'estar atents i escoltar. tot és del color amb el que tu vulguis veure les coses, i la majoria de nosaltres hem de estar molt agraïts per tot el que tenim. a partir d'ara, cada matí, quan em desperti, intentaré recordar uns segons a aquell noi desconegut, un «groc» a la meva vida.