jueves, 18 de noviembre de 2010

RELACIÓ EMOCIONAL AMB UN LLIBRE


«Hortense la interrumpió, le cogió la mano y le preguntó:
–¿Tienes ya una idea para tu próximo libro?»

última frase, última pàgina. acabo un llibre que m’ha enganxat, que m’ha mantingut atrapada en la seva història. deixo allà dins un munt de sensacions i emocions. ha estat una relació d’aquelles absorvent, on no pots deixar de llegir ni un sol dia, perque veus el llibre allà, sobre la taula, i se te’n van els ulls i el pensament. és igual el títol, perque hi han hagut d’altres que m’ha provocat la mateixa sensació. és igual si la crítica el considera bo o no, perque a mi m’ha enamorat.

ara necessito un temps per a païr-lo, és com un dol després d’una gran relació. em sap greu que s’hagi acabat però era inevitable. aviat començaré algun altre, primer tantejant contraportades, llegint sinopsi, fullejant primeres pàgines. sempre amb la sensació agredolça que em dona iniciar una nova lectura: per una banda, el pessigolleig alegre de la nova història que m’espera, per l’altra, la por de que no estigui a l’alçada del deixat enrera, que no m’ompli, que no hagi triat bé.

són grans històries d’amor amb els meus llibres...

5 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. I el llibre de la Hortense aquesta, és un llibre destinat exclusivament per un públic femení, tipus Murakami? O me'l recomanes a mi també?

    I una altra pregunta: Enamorar-se del "Viatge al País dels Lacets" o d'"En Zoo d'en Pitus", es considera pederàstia literària?

    ResponderEliminar
  3. personalment no he llegit res de murakami, però citar-lo en una conversa amb alguna friki segur que et dona molts punts. afegeix també a kenzaburo oé, yasunari kawabata, yukio mishima o kyoichi katayama, i el triomf és teu.

    ResponderEliminar
  4. Ostres Sergi, ara em fas patir. El Zoo d'en Pitus és un dels meus llibres preferits. No fa massa el vaig tornar a llegir. De tant en tant em passa, agafo els cinc, o la colla dels deu i passo una tarda recordant... I ara resulta que potser això és malaltís!
    Jo sí que he llegit coses d'en Murakami i em van agradar.
    Collons Marta quina cultura literària! En Kenzaburo em sona, però la resta...
    No sé si fas bé de donar-li aquests consells al Sergi. Només falta que es torni líder espiritual de frikilàndia...

    ResponderEliminar
  5. Què vols dir Marta? Que les dones us exciteu quan els homes parlem en japonès? Ok. Ho recordaré, però jo crec que amb mi aquesta regla no servirà. Exemple:

    Xurri disposada - Ei Sergi, vull anar a fullar amb tu.
    Sergi - Toriyama akira kimono yamamoto!!!
    Xurri disposada - Ehem...em sembla que millor un altre dia...Sayonara baby.

    ResponderEliminar